Els
mitjans han de reflectir la realitat d'una societat, tot i que en
molts casos no és així. Això es verifica als tabús. La nostra
societat no parla de sexe i els mitjans, els quals han d'empènyer la
societat cap al progrés, no ho fan.
Vivim
en el món de la 'sobre-informació', però de la desinformació
sexual. Les escoles no en parlen perquè no saben com fer-ho. Per
això, els mitjans de comunicació haurien de desenvolupar el rol
educatiu i apropar aquesta temàtica als joves. No obstant això, els
mitjans no sols eviten el tema, sinó que a més, suposen un retrocés
en l'educació sexual.
Les
imatges sexuals que emeten els mitjans són equivoques. Dos joves es
coneixen, es fan petons i procedeixen a la còpula. A més, aquestes
escenes reafirmen el paper predominant de l'home, que ho ha de saber
tot sense cap educació. A més, es menysprea el paper de la dona, ja
que aquesta està subordinada als interessos de l'home.
Aquest
post no es correspon a la resta, però és una reflexió extrapolable
a altres àmbits. Quants temes tabú té la nostra societat? Quants
tracten els mitjans de comunicació? On és, així, el paper educador
del periodisme?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada