A cop de diari

El passat dilluns 20 de febrer tots els mitjans es van posar d'acord. Tots els diaris treien en portada la resposta de la policia davant els estudiants valencians, i molts explicaven com el cap superior de policia de la Comunitat Valenciana, Antonio Moreno, titllava d'”enemics” als manifestants. No obstant això, com ho van tractar els mitjans? Ho van fer tots igual?

Per una banda, el diari ARA va obrir en portada qualificant de “setge” aquella acció i, a l'interior de les seves pàgines, va titular amb un: “La policia pren València per aturar la protesta dels estudiants”. Al mateix temps, La Vanguardia va qualificar de “dures” les carregues policials, però a diferència de l'ARA, aquest va donar detalls sobre les opinions dels partits de l'oposició valenciana. Això sí, sense oblidar-se de citar que s'havia colpejat al fotògraf de La Vanguardia, calia? A més, tant un com l'altre van coincidir al explicar que les càrregues policials es van traslladar a ciutadans que no s'estaven manifestant.

Aquests dos mitjans segurament no van ser l'exemple a seguir per tots els periodistes. En un dels casos es va utilitzar llenguatge bèl·lic, com si es tractés d'una guerra, i l'altre parlava més dels partits polítics que no del que realment havia passat. No obstant, comparat amb altres mitjans, van ser un exemple.

Per altra banda, dos diaris bastant contraris a aquests van ser El Mundo i l'ABC. En primer lloc, l'ABC titulava “La Policía carga a porrazos contra los estudiantes”, però ja es podia olorar una certa desviació de la informació en els subtítols que l'acompanyaven. Aquests destacaven més els carrers tallats pels manifestants, que les pallisses de la policia. A més, durant el cos de la notícia, a diferència del titular, no es va parlar de la violència dels policies, sinó del que els manifestants els van tirar, així com també de l'èxit de la “contundent càrrega policial”. Per últim, cal destacar que la fotografia d'aquest diari no aporta res d'informació i no té res a veure amb les càrregues que hi van haver.

En segon lloc, El Mundo és un cas encara més accentuat. Aquest diari va titular amb la següent frase: “Un cabecilla de las protestas: “Vamos a continuar quemando las calles”. Aquesta és una expressió totalment treta de context d'unes declaracions, en les que hi havia coses molt més interessants per titular. No obstant, aquest diari és l'únic que dóna la paraula als periodistes, que protesten per la dificultat de poder portar a terme la llibertat d'informació.

Està clar que en aquests casos és quan es nota més la posició política dels mitjans, però els periodistes haurien de tenir vergonya de tapar les pallisses que es van donar als joves estudiants. No obstant, els periodistes podem extreure una cosa bona d'aquest dia: els treballadors de Canal 9 es van posicionar en contra del seu canal, perquè aquest no volia informar de la veritat sobre el que estava passant a la ciutat valenciana.

Sindicats o moviments veïnals?

Des de l'aparició del moviment 15-M tots els canals de TV han seguit la mateixa dinàmica. Durant les primeres mobilitzacions, els mitjans destacaven la part negativa d'aquesta mobilització. Cap televisió descrivia aquest moviment com un grup de gent de tota mena i de totes les edats, sinó que buscaven qualificatius com antisistema o anticapitalista. No obstant, era aquesta la realitat?

Actualment, els mitjans han fet desaparèixer aquest moviment de l'opinió pública, però aquest no ha mort. El moviment 15-M ha canviat les seves dinàmiques i els seus llocs de trobada i les televisions no n'han parlat, però aquests no s'han deixat de reunir, ni mobilitzar. Malgrat això, aquest cap de setmana s'ha tornat a parlar de mobilitzacions i no se'ls hi ha atribuït l'èxit.

La raó d'això ha estat una roda de premsa de CCOO i UGT, en la qual es penjaven les medalles. El moviment dels “indignats” ha fet feina dia a dia i això s'ha vist representat al carrer, però els mitjans de comunicació, per falta d'informació, no han destacat el positiu del moviment i han fet cas a les declaracions d'aquests sindicats. Així doncs, la reflexió és la següent: com s'ha de fer perquè els periodistes busquem la informació?

Camí al progrés

Tots els codis deontològics, així com també els codis de la UNESCO, diuen que el periodisme ha de servir per progressar cap a una societat millor. Per aconseguir-ho, cal que tots els professionals dels mitjans de comunicació segueixin un conjunt de pràctiques marcades per aquests textos, com incentivar els valors democràtics o defensar els drets humans, entre altres. No obstant, neixen mitjans de comunicació conservadors i els “progressistes” no sempre segueixen aquestes indicacions.

Així, dia rere dia, trobem casos que ens mostren com el periodisme incentiva la discriminació per gènere, raça, orientació sexual o política, professió, etc. És així, doncs, com s'han de promoure els valors democràtics a la premsa? Està clar que el progressisme és un concepte complex i que tothom té una visió diferent d'ell, però existeixen uns punts mínims i aquests caldria seguir-los.

Es pot crear, així, un mitjà que es descriu obertament com conservador? Això no hauria de voler dir res, però ens tornem a trobar davant una situació complexa. Per una banda, la línia editorial no hauria de condicionar la professionalitat dels periodistes, però per altra banda ens trobem en un d'aquells escenaris en els que l'interès de l'empresari passa pel damunt de qualsevol principi.

Alarmisme sota zero

TV3 va començar la setmana passada amb l'alarmisme pel temporal. El govern no volia repetir la tragèdia de fa dos anys i els mitjans ho van interpretar com la fi del món. Les primeres informacions van ser: baixada de temperatures i risc de neu a tot el país, però TV3 ho traduïa a no moure's de casa. Quin problema existeix en el “País de neu”? Les temperatures van baixar i va nevar a llocs insòlits, però calia paralitzar tothom?

Amb això no vull dir que la nostra televisió pública no hagués d'informar del canvi de temperatures, però la situació no ha estat la plantejada al principi. Un exemple d'això ha estat la Vall d'Aran. Aquest lloc havia de tenir problemes viaris i, en realitat, ha estat un dels llocs amb menys problemes. Per què? Sempre  hi ha nevat i hi estan acostumats. Així doncs, la mala informació ha suposat que molta gent canviés els seus plans.

En resum, els mitjans cal que contrastin molt millor la informació que es rep de les institucions i que tinguin en compte les característiques del territori del que es parla. En el cas contrari, pot fer que molta gent perdi un bon cap de setmana entre la neu.