Això s'acaba

Aquest blog s'acaba! No obstant això, no us espanteu... Podeu seguir el punt crític des de http://caraneta.blogspot.com.

Per últim, em plau donar-vos a conèixer el reportatge que hem fet colze a colze amb el company Pep Corral. El reciclatge alimentari: http://www.vilaweb.cat/noticia/3992237/20120306/deixalles-alimenten.html

Us espero a l'altre blog!

El sexe als mitjans

Els mitjans han de reflectir la realitat d'una societat, tot i que en molts casos no és així. Això es verifica als tabús. La nostra societat no parla de sexe i els mitjans, els quals han d'empènyer la societat cap al progrés, no ho fan.

Vivim en el món de la 'sobre-informació', però de la desinformació sexual. Les escoles no en parlen perquè no saben com fer-ho. Per això, els mitjans de comunicació haurien de desenvolupar el rol educatiu i apropar aquesta temàtica als joves. No obstant això, els mitjans no sols eviten el tema, sinó que a més, suposen un retrocés en l'educació sexual.

Les imatges sexuals que emeten els mitjans són equivoques. Dos joves es coneixen, es fan petons i procedeixen a la còpula. A més, aquestes escenes reafirmen el paper predominant de l'home, que ho ha de saber tot sense cap educació. A més, es menysprea el paper de la dona, ja que aquesta està subordinada als interessos de l'home.

Aquest post no es correspon a la resta, però és una reflexió extrapolable a altres àmbits. Quants temes tabú té la nostra societat? Quants tracten els mitjans de comunicació? On és, així, el paper educador del periodisme?

Coincidència amb matisos

Els diaris sembla que s'han posat d'acord amb el tractament de la sortida dels ocupants de la Universitat de Barcelona, aquest cap de setmana. Tant l’ABC i El Mundo, com l’Ara i La Vanguardia han destacat que van marxar de “forma pacífica”. No obstant, això es pot interpretar de dues maneres: Per una banda, aquesta expressió pot atribuir de forma indirecta els passats incidents als ocupants o, per altra banda, pot voler desvincular-los. Sincerament, no crec que tots aquests diaris busquin un mateix objectiu, sinó que cada diari ho haurà fet per una de les dues raons, seguint els seus ideals.

No obstant, tot i que els mitjans hagin tractat igual alguns punts, es pot observar la seva tendència ideològica en alguns altres. Aquest cop ABC, El Mundo i La Vanguardia han coincidit bastant a l’hora de destacar lo negatiu. Alguns exemples poden ser com aquests destaquen el “marzo caliente” que vindrà, extret de les declaracions d’algun estudiant. Aquests mitjans també donen importància a l’adhesió d’alguns indignats a la protesta, desqualificant així les mobilitzacions, o la pancarta de “Continuará...”. A més, ABC i La Vanguardia expliquen que es va fer una manifestació “espontánea” cap a la plaça Catalunya de Barcelona, mentre l'Ara contradiu això explicant que els estudiants ho van dir al abandonar la universitat.

Tot i les coincidències entre alguns d'aquests diaris, és sorprenent que l'ARA i El Mundo, dos diaris ben diferents, es separin de la tònica general explicant dos aspectes que la resta no destaquen. Per una banda, el primer és l'únic diari que explica que totes les propostes parlades durant el tancament s'hauran de ratificar en les diferents assemblees de facultat, així com també l'únic que explica la proposta d'impulsar xerrades i referèndums a les universitats després de Setmana Santa, destacant així el caràcter democràtic de les mobilitzacions. Per altra banda, El Mundo és l'únic diari que explica les demandes dels estudiants i les declaracions dels estudiants sobre la no existència de destrosses dins la universitat, fets que ajuden a entendre moltes coses de les mobilitzacions estudiantils.

El tractament audiovisual també ha estat un factor disgregador dels mitjans. Aquest cop s'ha notat que alguns diaris mancaven d'imatges impactants per aquesta notícia. En primer lloc, l'ABC i El Mundo, destacats negativament pel tractament de la manifestació del passat 29 de Febrer, no disposen de cap imatge. En segon lloc, La Vanguardia i l'ARA es separen d'aquesta tendència i adjunten un vídeo i una foto a la notícia respectivament.

Sembla ser que aquest cop no han pogut desacreditar les mobilitzacions. Malgrat això, es mostra altra vegada que els interessos ideològics passen per damunt la realitat, ja que el fet d'amagar informació o destacar minúcies pot ajudar a una fàcil interpretació negativa i, així, desmobilitzar la gent en favor del progrés. Conec bé la incapacitat de poder pensar en tots els aspectes d'una notícia, però la majoria de cops aquesta es veu afectada pels ideals i això, com a periodistes, no ho hauríem de tolerar.