El buit informatiu

La raó principal que em va empènyer a estudiar periodisme va ser poder trobar una solució al buit informatiu existent a l'actualitat. Els principals mitjans de comunicació estan controlats pels poders polítics i econòmics internacionals i aquests són qui dicten l'agenda. El cas més clar d'això van ser les mobilitzacions dels “indignats”.

Està clar que els empresaris, com qualsevol persona, només volen defensar els seus interessos. No obstant això, els principis del periodisme prohibeixen aquesta pràctica i, per tant, caldria revisar el concepte de propietat en els mitjans de comunicació. Una bona informació pot crear una opinió pública lliure, però si pel contrari, la informació no és l'adient, converteix els espectadors en súbdits del sistema. Un cas clar d'aquesta mala informació és Corea del Nord, on els seus habitants ploren la mort del dictador que els oprimeix.

Per tant, és necessari que els estats no tinguin el monopoli de la comunicació, però ens trobem en un cas similar, o pitjor, quan aquesta està controlada per una altra elit. Si es busca pluralitat, la solució no passa per repartir el pastís entre els amics, sinó en donar subvencions al poble perquè aquest pugui informar del què el poder no vol parlar.